EDUCACIÓ

Com parlar als nostres fills i com escoltar-los. Ajudem-los a afrontar els seus sentiments.

Us volem parlar d’un llibre que potser alguns de vosaltres ja coneixereu. Porta per títol “Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills parlin”, les seves autores són Adele Faber i Elaine Mazlish, i va ser publicat en català i castellà per l’editorial Medici.faber

Són molts els llibres d’autors que tracten d’ajudar-nos en la complexa tasca d’educar els nostres fills. Creiem, però, que aquest llibre en concret destaca pel seu interès, encert i pragmatisme a l’hora de gestionar el dia a dia de la relació amb els nostres fills. El recomanem perquè estem segurs que us agradarà i resultarà de gran utilitat. Us farem aquí unes pinzellades del primer capítol, que ens explica com ajudar els nostres fills a afrontar els seus sentiments.

El comportament dels nens depèn en gran manera de com se senten. Si se senten bé es comporten bé. Per ajudar-los a sentir-se bé cal que acceptem els seus sentiments. Moltes vegades, no acceptem els sentiments dels nostres fills i diem frases com: “Això que dius, no ho sents de veritat”, “Només ho dius perquè estàs cansat” o “No n’hi ha per enfadar-se tant!”. Respostes com aquestes creen confusió i enuig en el nen, que acaba sense saber el que sent i desconfiant de la seva pròpia experiència emocional. Quan estem alterats no ens ajuden gens ni mica els consells, les advertències o els interrogatoris. Si ens diuen que no tenim perquè sentir-nos d’aquella manera, el nostre estat emocional encara empitjora.

Quan tractem, encara que sigui amablement, de que el nen deixi de tenir un sentiment negatiu, augmenta la seva aflicció. Els pares temen erròniament que si permeten l’expressió dels sentiments encara els empitjoraran, però en realitat passa justament el contrari. El que els nens necessiten és que els seus sentiments siguin acceptat i respectats:

1) Cal que els escoltem amb molta atenció i interès. No serveix una atenció parcial i distreta, no serveix només fer veure que escoltem. Sovint no cal dir res, només escoltar empàticament.

2) En comptes de fer preguntes o retrets, o donar consells, podem reconèixer el que ens explica amb expressions tals com “Vaja!” o “Ah sí?”, acompanyades d’una actitud propicia.

3) En comptes de negar el que sent, podem donar nom al seu sentiment: “Ostres noia, quin disgust!”, “Ostres, sembles molt enfadat!”, “Deu haver estat una desil·lusió per a tu!”, “Vaja, veig que tens molts dubtes sobre aquesta festa”, “Sí que et pesa tenir tanta feina” “Deu haver estat molt frustrant!” “Sempre fa tristesa, que se’n vagi una amiga”. Quan el nen escolta unes paraules que defineixen el seu sentiment, se sent consolat perquè algú ha reconegut la seva vivència interior.

4) En comptes d’utilitzar la lògica i donar explicacions quan quelcom no es possible, podeu concedir-li els seus desitjos en la fantasia: “Tan de bo pogués fer que el plàtan madurés ara mateix!”. Això farà que la realitat li sigui mes passadora.

consolEvitem donar consells en excés. No vulguem millorar les coses de seguida. En comptes de fer recomanacions, cal que acceptem els sentiments.

Tots els sentiments es poden acceptar, però hi ha algunes accions que s’han de limitar: “Entenc que t’hagis enfadat amb el teu germà.” “Ara digues-li què vols amb paraules, no amb els punys.”

De vegades el nen pot expressar-se amb paraules que ens ofenen, com “T’odio”. En aquests casos cal que comuniquem al nen el nostre disgust: “No m’agrada això que acabo de sentir. Si estàs disgustat per alguna cosa, digues-ho amb unes altres paraules. Potser ho podrem resoldre plegats”.

Una activitat que resulta molt satisfactòria per la creativitat del nen és fer-lo dibuixar els seus sentiments: “Vinga, ensenya’m la teva fúria. Fes-me un dibuix de com et sents.” Mentre dibuixa, cal que ens mantinguem al seu costat observant-lo i acceptant els seus sentiments.

 

Cinc sentits bàsics en educació

El periodista Carles Capdevila imparteix xerrades sobre educació en les que defensa l’ús de cinc sentits bàsics: el sentit comú “que aplicaren amb nosaltres els pares i els avis”; el sentit del ridícul “que ens ensenya a adonar-nos que algunes de les coses que fem pels fills ens faria vergonya si les observéssim fer als altres”; el sentit del deure “que es resumeix amb l’obligació que tenim d’espavilar els fills petits i intentar controlar els que ja són adolescents”; el sentit moral, els valors, “que en cap cas vol dir passar-nos el dia alliçonant amb discursos pesadíssims, sinó actuar amb valors morals per servir-los d’exemple”; i, finalment, el que per a Capdevila és el sentit més important, “el sentit de l’humor que no només ajuda els pares sinó també els fills. El sentit de l’humor és una eina d’intel·ligència”

En aquest vídeo explica aquests cinc sentits amb una bona dosi d’humor. Segur que riureu mentre sentiu les seves recomanacions.

Anuncis